Aquest cap de setmana, amb en Quico Amador com a profesor de supervivència, hem anat a Groenlàndia a fer el primer "estage" a la neu com podeu veure a les fotos, aixó ens hagues agradat si fos veritat, si no fos que hem anat a la zona de Vallter on tan mateix hem realitzat les pràctiques per preparar amb cura les condicions extremes que em trobarè a la YAU.Han estat dos dies on hem estat provant tot el material d'Aresta, les begudes isotòniques de Powergym i una pulka tunning. Cal dir que la meva experiència a la neu es gairabe nula, era la tercera vegada a la meva vida que anaba a la neu per tant tot es nou per mi. Al mati del dissabte hem anat a buscar el material que ens faltaba a Olot i hem fet cap a l'estació d'esqui de Vallter on hem aparcat on hem pogut, estaba de gom a gom, per casualitats de la vida hem trobat a la familia Labarta i al Jordi Roman que anaven a esquiar, hem començat a preparar el material i hem carregat la pulca (La bona la llogarè al Canadà, la que he provat ha sigut la transformació d'un trineu amb els anclatges i uns tubs per controlar les baixades i mosquetons d'alpinisme). La primera activitat ha estat construïr un iglú d'emergència, en Quico m'ha donat les indicacions i mans a l'obra, al llarg de uns 30 minuts a pic i pala (no estic gaire acostumat a aquestes màquines) he acabat l'iglú, he passat algun moment tens a dins ja que veia la llum a sobre i em pensaba que em cauria sobre. El pensament de que era molt important apendre aquesta tècnica per situacions critiques i que a la meva esquena tenia l'instructor em donava una mica mes de tranquilitat, pro no dieixa que el primer cop impresiona i estava un xic acollonit, una vegada acabat i veient l'utilitat de la pràctica em vaig possar molt content.
Una vegada fet el tema iglù vaig començar a provar la pulca pujant al coll de Mentet, puc constatar que es molt millor arrastrar la pulca que carregar el pes a sobre, penseu que he entrenat fent fins a 45 km amb 13 kg. a l'esquena, aixó ha estat un encert del meu entrenador Josep Carballude que ha dissenyat tot l'entreno. Una vegada a dalt del coll, amb un dia molt clar i amb unes vistes espectaculars al Canigo i Costabona començo a baixar, costa una mica mes per la pulca pro superem el repte. Quan es va fer fosc vàrem cambiar el Motorhome a un lloc millor i vàren començar les clases teòriques de supervivència mentre menjavem una sopa, una mica d'embotit i una infusió, acabat aixo en Quico em diu "Jo dormo a la furgo, tu veuràs que fas", vaja que em va fer fora amb una temperatura exterior de -1º i molt de vent, no te cor aquest noi, vaig agafar el sac, la funda, la pala i la màrfaga (bonica paraula) i vaig anar a un racó on vaig tenir la feina de muntar el capament per pernoctar, molta feina per que el vent no s'emportes el material i al final vaig fer una rasa a la neu per evitar el vent. Primer la funda, desprès la márfaga i el sac i per fi un servidor, em vaig treure la roba, les sabatilles i les vaig possar entre el sac i la funda, feia una mica de calor i s'estaba molt be encara que el vent bufava molt, la minima ha estat de -5º. A les dues i a les quatre em va venir una mica de pis i cap a fora, he pensat que a la YAU portarè una ampollleta per evitar aquestes excursions i a dormir.
A les set del mati veig una llum, Tenia al Quico gaire be a sobre fent fotos i rient, com sempre, jo estava ben clapat, aixó dona idea de lo positiva de l'experiència. Un bon esmorçar, un Capuccino amb colacao, un donut, un croasant i a tornar-hi.
El diumenge vàrem carregar mes la pulca per agafar noves sensacions i coll de Mentet amunt un altre cop, en Quico agafa els esquis i les botes noves (Es un pro del esqui, no en va li diuen el Croqueta, sembla que sempre va arrebossat de neu). Arribem al coll i iniciem una trevessa amb un xic de vent cap al Costabona ja que es el recorregut mes semblant amb el que em trovarè a la YAU. Aprofitem per fer fotos i arribem a un altre coll, devant del Canigó i comença un nou ejercici, muntar la tenda amb vent, primer una mica de pala per fer una rasa i un paravent, tinc els runyons al clatell de tanta pala, les clavelles de la tenda no s'agafen gaire i tinc que improvissar, en Quico nomes mira, punyeteru..., al final perfecte queda muntada la tenda i ara.. a desmuntar la parada i tornar al coll, la baixada es un xic mes complicada i em tinc que possar la pulca al devant per evitar que m'adelanti, molt carregat de genolls arribem al parking i ja s'ha acabat l'entrenament, o no, ara cal organitzar tot el material i tornar a casa, a Villalonga de Ter fem una parada tècnica per fer un copios avituallament i a les set de la tarda arribem a casa, recollir el material, organitzarlo, sopar i dormir.
Resum del material: Funda i sac de dormir perfectes, he tingut calor, He anat amb tres capes de roba a la part superior i una a la inferior, encara em queda roba per el fred Àrtic, el plumas ni tocar-hoaixi com els pantalons de goretex i el paravents, els mitjons injinji una pasada ja que la suor s'evapora molt faciment, la pulca ha aguantat be.
Aquest ha estat un cap de setmana complert, moltes gràcies al Quicu Amador per les seves ensenyançes. La setmana vinent molt mes.
.JPG)
.bmp)
.bmp)
.jpg)
.bmp){kind=small}
.bmp)
.bmp)
Entradas
