sábado, 31 de enero de 2009

Darreres informacions i com enviar mails

Hemos recibido bastantes preguntas en relación con las posibilidades de enviar correos electrónicos a los competidores. La respuesta es que sí es posible. Sin embargo, al mismo tiempo tengo que decir que no vamos a ser capaces de distribuir todos los mensajes que recibimos. Dado que no somos una raza etapa se requieren dos voluntarios o personal dedicado sólo a este trabajo. En adición se tiene que manejar miles de km, a fin de ponerse al día en todo el mundo - debido a la difusión de nuestros atletas después de un par de días.

De todos modos, intentamos en nuestras manos. Por lo tanto, si desea enviar mensajes de correo electrónico por favor a info [a] thegreatoutdoors.de. Pero sólo los correos electrónicos enviados desde 15 de febrero al 28 serán entregados.

Los atletas también pueden desear obtener tarjetas telefónicas, mientras que en Whitehorse, ya que hay lugares como Braeburn, y Carmacks Pelly Cruce donde se possilbe para llamar al extranjero a muy bajos precios.

Un dia molt mediatic i molt intens.

Hola amics, aquest divendres ha estat un dia realment mediàtic, un article al Punt Diari, un altre al Diari de Girona, un nou projecte amb la Vanguàrdia i entrevistes a Onda Cero y Cadena Cope. El proper divendres entrevista a Tv3 per el Telenoticies i 3-24 al Montseny.
Aquest cap de setmana arriben els darrers entrenaments unes series avui, una mica de rodatge demà i el diumenge 35km., estic cansat pro molt content per lo be que m'han tractat els mitjans de comunicació. Cada dia que passa em trobo millor pro encara tinc el neguit dels detalls que em queden per concretar com la divisa, el menjar, el repas del material que m'enporto a Whitehorse i l'espera per les noticies de l'organització per el material que he demanat. Avui he fet la comanda per el material que no portaré a sobre com la màrfaga, el fornet, combustible i petit material de seguretat.
Avui reflexiono per els molts amics que m'estan ajudant com en Quico amb els cursets i el seguiment web que farà, en Melcior amb els seus contactes als mitjans d'informació, en Jordi Sitjà que m'ha fet tot el seguiment metge, en Josep Carballude que ha dissenyat tot l'entrenament, la familia que pateix quan decideixo empendre un nou repte, l'Uri que em vigila d'allà d'alt, els socis del Matxacuca i el Xaloc, els tiberis que em fan la familia de Can Barnes per agafar una mica de greix per la cursa, en Mia, en Marc i en Jordi de l'Ajuntament de Santa Cristina i tot l'equip tècnic del poliesporiu de Calonge, sense oblidar els massatges d'en Vadim i tots els amics que m'esteu seguint en aquest pobre blog, en David i en Josep de Triesport i tots els patrocinadors que han apostat per ajudar en el repte d'un Empordanès tocat per la Tramuntana .... Moltes gràcies a tots i espero poder acomplir les espectatives que en mi heu dipositat.

miércoles, 28 de enero de 2009

Entrevista a TV Costa Brava

Aquest vespre a les edicions de les 8,9,10h de la tarda sortirà una entrevista que m'han fet en Narcis de Televisió Costa Brava, ara estic a la recta final i tota promoció es poca,

lunes, 26 de enero de 2009

Un cap de setmana molt ventos.


Renoi, quin vent aquest cap de setmana, a 160 km a Vallter on vaig anar a entrenar i a mes de 200 al Cap de Creus.
La foto d'avui es la visita a la botiga de Triesport a Sant Feliu de Guixols per provar-me el banyador que portarè a l'Artic, cal estar preparat per tot, igual podem prendre el sol i tot. La veritat es quhe anat a buscar unes barretes energètiques per el cap de setmana.
Tot i el vent pronosticat el dissabte vaig decidir anar a sobre de Tregurà de Dalt per provar, mai millor dit, l'equipació de vent, uns pantalons de gore i un "paclite" d'Aresta. Vaig arribar al voltant de les 10 del mati al costat de les antenes de TV on ja hi buffaba molt el vent, em vaig equipar amb les raquetes i la pulca "tunning" per agafar el cami que porta a Pardines, l'intenció es arribar a dalt del coll de Tregurà. A mesura que pujo el vent es fa mes fort i la neu mes fonda, quasi al arribar a dalt sento una fresa, un quad amb un para i els seus dos fills, una mica agosarat pujar tant amunt penso, baixen del quat i el nanu mes gran es tira cap baix amb l'esnou, penso que duen ser de la zona, m'equivoco, quan passo per el seu costat em pregunta si per on ha baixat el nanu es va a Tregurà, m'emprenyu molt, quina inconsciencia, ha anat en direcció al riu. Per sort ve un altre quad, en aquest cas sembla que es de Protecció Civil i sap el que es fa, comença la busqueda i jo segueixo cap amunt ja que sensa moto i tan amunt no podia fer res. Al final el troben, quina sort penso, una bona multa li tenien fotre.
Seguint cap a dalt el vent puja molt, tinc que tirar-me a terra quatre cops i dono la volta, m'espero a redós per gravar un video, ja l'adjuntarè aquesta setmana. Al final la prova del equip ha estat del tot satisfactoria i això em dona un punt mes de tranquilitat. Per cert, el vespre a veure el Barça, quin pardidasssss.
El diumenge vaig agafar el carril bici del "Carrilet" i vaig fer 16 km a uns 6' el km ja que fa una mica de pujada fins arribar al costat de Cassà de la Selva, mitja volta i cap a casa, aquesta vegada mes ràpid a un ritme sostingut de 5'20", al final 32 kms en 2 hores 54', crec que es la millor marca que he fet aquest any. ja falten pocs dies. El proper dimecres tinc una gravació a TV Costa Brava.

martes, 20 de enero de 2009

Darreres informacions de l'organització


Informació de la organització sobre la Yukon - Gentil traducció de Rosana Angles, esposa de Javi Subias amb el que compartirè aquesta aventura.

Hablando del tiempo, bueno, no se si tiene algo que ver con el cambio climatico, pero estos dias el tiempo en Yukon se ha vuelto loco. En este momento hay 2ºC en Whitehorse y hay una prediccion de lluvia. Obviamente esto no seguirá asi. Esto muestra que tenemos que estar preparados para cualquier cosa.

Como comenté en el ultimo newsletter, tenemos guias en la web que ayudarán a los atletas a evitar congelaciones e hipotermia. Como ya he escrito ahi, la lista no necesariamente está completa, y ciertamente no garantiza que se eviten estos 2 problemas. Pero espero que ayude.

Tambien hemos finalizado las guias de seguridad sobre tiempo extremadamente frio. No quiero poner en la web todo, ya que principalmente esta guia es para el equipo de la organizacion. A pesar de ello, quiero mostraros algo, especialmente la parte que más os interesa a vostros. Asi que, aqui está (repito, recordar que está escrito para la organización):

* Independientemente de la temperatura, si una atleta no puede soportar el frio y arriesga su vida, nosotros podemos suspenderle. Si no hay riesgo inmediato para su vida, llamar al director de la carrera para tomar la decision.

* A -30ºC durante el dia todos estamos en riesgo alto. Las previsiones del tiempo serán monitorizadas en detalle y se tomarán decisiones acordes. Los controles con maquinas de nieve se reducirán y los atletas tendrán que estar avisados.

* A -40ºC de dia y sin prevision de cambio, los puntos de control deben estar informados de que los atletas tienen que parar y quedarse en el punto de control a medida que van alcanzandolo. El director de la carrera dirá a los puntos de control cuando los atletas pueden continuar. Un posible solucion sería hacer un segundo control de material y dejar continuar a los atletas en grupos.

* Si la temperatura en el comienzo de la carrera es -40ºC haremos un "out and back" (salir y volver) al punto de meta de la maraton (como se hizo en 2008). Los atletas de 300 y 430 millas serán llevados a Braeburn para continuar la carrera. Los tiempos de espera serán abonados.

* A esta temperatura habla un punto de control extra en Takhini Bridget (posiblemente con una tienda). Aquí y en todos los puntos de control la comprobación de congelaciones es extremadamente importante. Los atletas con signos de congelacion tendrán que abandonar la carrera.

* Si la temperatura al inicio de la carrera es menor de -40ºC habrá una reunion de la organizacion para decidir si la carrera es pospuesta o que medidas extra de seguridad se tienen que tomar para poder continuar la carrera. La maraton será cancelada, ya que estos atletas no tienen material suficiente para tratar con estas temperaturas.

Tambien quiero añadir que sé que hay gente muy experimentada que puede soportar temperaturas extremas durante un tiempo, mientras que otros ya han superados sus limites. A pesar de ello, en algunas condiciones tenemos que parar las carreras ya que las maquinas no funciona, y lo que es más importante, no quiero poner en riesgo la vida de la organizacion y de los voluntarios.

En todos estos años solo hemos tenido que parar la YAU una vez. Ocurrió con los atletas de la carrera de 430 millas en el 2007. Hizo tanto frio tanto tiempo que por razones de seguridad tuvimos que sacar a todos de Scroggie. Cruzo los dedos de que esta vez lleguemos a Dawson. Pero si ocurre la misma situacion (independientemente de donde), no dudaré ni un segundo de tomar la misma decision.

lunes, 19 de enero de 2009

Un stage a la neu-noves experiències








Aquest cap de setmana, amb en Quico Amador com a profesor de supervivència, hem anat a Groenlàndia a fer el primer "estage" a la neu com podeu veure a les fotos, aixó ens hagues agradat si fos veritat, si no fos que hem anat a la zona de Vallter on tan mateix hem realitzat les pràctiques per preparar amb cura les condicions extremes que em trobarè a la YAU.
Han estat dos dies on hem estat provant tot el material d'Aresta, les begudes isotòniques de Powergym i una pulka tunning. Cal dir que la meva experiència a la neu es gairabe nula, era la tercera vegada a la meva vida que anaba a la neu per tant tot es nou per mi. Al mati del dissabte hem anat a buscar el material que ens faltaba a Olot i hem fet cap a l'estació d'esqui de Vallter on hem aparcat on hem pogut, estaba de gom a gom, per casualitats de la vida hem trobat a la familia Labarta i al Jordi Roman que anaven a esquiar, hem començat a preparar el material i hem carregat la pulca (La bona la llogarè al Canadà, la que he provat ha sigut la transformació d'un trineu amb els anclatges i uns tubs per controlar les baixades i mosquetons d'alpinisme). La primera activitat ha estat construïr un iglú d'emergència, en Quico m'ha donat les indicacions i mans a l'obra, al llarg de uns 30 minuts a pic i pala (no estic gaire acostumat a aquestes màquines) he acabat l'iglú, he passat algun moment tens a dins ja que veia la llum a sobre i em pensaba que em cauria sobre. El pensament de que era molt important apendre aquesta tècnica per situacions critiques i que a la meva esquena tenia l'instructor em donava una mica mes de tranquilitat, pro no dieixa que el primer cop impresiona i estava un xic acollonit, una vegada acabat i veient l'utilitat de la pràctica em vaig possar molt content.
Una vegada fet el tema iglù vaig començar a provar la pulca pujant al coll de Mentet, puc constatar que es molt millor arrastrar la pulca que carregar el pes a sobre, penseu que he entrenat fent fins a 45 km amb 13 kg. a l'esquena, aixó ha estat un encert del meu entrenador Josep Carballude que ha dissenyat tot l'entreno. Una vegada a dalt del coll, amb un dia molt clar i amb unes vistes espectaculars al Canigo i Costabona començo a baixar, costa una mica mes per la pulca pro superem el repte. Quan es va fer fosc vàrem cambiar el Motorhome a un lloc millor i vàren començar les clases teòriques de supervivència mentre menjavem una sopa, una mica d'embotit i una infusió, acabat aixo en Quico em diu "Jo dormo a la furgo, tu veuràs que fas", vaja que em va fer fora amb una temperatura exterior de -1º i molt de vent, no te cor aquest noi, vaig agafar el sac, la funda, la pala i la màrfaga (bonica paraula) i vaig anar a un racó on vaig tenir la feina de muntar el capament per pernoctar, molta feina per que el vent no s'emportes el material i al final vaig fer una rasa a la neu per evitar el vent. Primer la funda, desprès la márfaga i el sac i per fi un servidor, em vaig treure la roba, les sabatilles i les vaig possar entre el sac i la funda, feia una mica de calor i s'estaba molt be encara que el vent bufava molt, la minima ha estat de -5º. A les dues i a les quatre em va venir una mica de pis i cap a fora, he pensat que a la YAU portarè una ampollleta per evitar aquestes excursions i a dormir.
A les set del mati veig una llum, Tenia al Quico gaire be a sobre fent fotos i rient, com sempre, jo estava ben clapat, aixó dona idea de lo positiva de l'experiència. Un bon esmorçar, un Capuccino amb colacao, un donut, un croasant i a tornar-hi.
El diumenge vàrem carregar mes la pulca per agafar noves sensacions i coll de Mentet amunt un altre cop, en Quico agafa els esquis i les botes noves (Es un pro del esqui, no en va li diuen el Croqueta, sembla que sempre va arrebossat de neu). Arribem al coll i iniciem una trevessa amb un xic de vent cap al Costabona ja que es el recorregut mes semblant amb el que em trovarè a la YAU. Aprofitem per fer fotos i arribem a un altre coll, devant del Canigó i comença un nou ejercici, muntar la tenda amb vent, primer una mica de pala per fer una rasa i un paravent, tinc els runyons al clatell de tanta pala, les clavelles de la tenda no s'agafen gaire i tinc que improvissar, en Quico nomes mira, punyeteru..., al final perfecte queda muntada la tenda i ara.. a desmuntar la parada i tornar al coll, la baixada es un xic mes complicada i em tinc que possar la pulca al devant per evitar que m'adelanti, molt carregat de genolls arribem al parking i ja s'ha acabat l'entrenament, o no, ara cal organitzar tot el material i tornar a casa, a Villalonga de Ter fem una parada tècnica per fer un copios avituallament i a les set de la tarda arribem a casa, recollir el material, organitzarlo, sopar i dormir.

Resum del material: Funda i sac de dormir perfectes, he tingut calor, He anat amb tres capes de roba a la part superior i una a la inferior, encara em queda roba per el fred Àrtic, el plumas ni tocar-hoaixi com els pantalons de goretex i el paravents, els mitjons injinji una pasada ja que la suor s'evapora molt faciment, la pulca ha aguantat be.

Aquest ha estat un cap de setmana complert, moltes gràcies al Quicu Amador per les seves ensenyançes. La setmana vinent molt mes.

jueves, 15 de enero de 2009

Uns aclariments de la cursa i novetats

Hola amics, aquests dies he rebut molts mails de suport i sol.licitant aclaracaions sobre la cursa, moltes gràcies a tots. La YAU es una aventura que es desenvolupa per les terres Àrtiques del Canadà i de Alasca, tenim que fer 480 km. en vuit dies amb autosuficiència i dormint a l'intempèrie, tot i que tenim que passar per varis controls on es ofereixen una sopa i en algun cas un menjar. Inicialment el cami està marcat pro les condicions climàtiques fan que no et puguis fiar gaire d'aixo i tinguis que portar un GPS (En el meu cas es un SuuntoX10). L'organització et segueix amb el SPOT i et garanteixen que cada dia et veuràn mentre remarcan la pista.
Mes informacions: El dia 11 he fet una entrevista a Onda Cero y avui he agafat part del material que m'ha cedit l'empresa Aresta, aquest cap de setmana farè el test de l'equip a la neu i les primeres proves de supervivència amb en Quicu Amador a la zona de Setcases-Vallter2000. D'aqui dos setmanes he concertat una entrevista amb TV3 al programa Telenoticies-3.24 i Temps de neu, estic molt content de tenir la posibilitat de difondre aquest projecte, avui a Whitehorse tenen una temperatura de 0º, comparat amb el dilluns que en tenien -36º us dona una idea dels canvis de temps de la zona.
Si teniu mes dubtes sobre aquesta cursa o d'altres que he participat com la Marathon des Sables, Crocodile Trophy, Cape Epic, Ruta de los Conquistadores, etc. em podeu enviar els vostres mails que mirarè de contestar el mes aviat possible. El diumenge us explico com han anat les proves de material.
Una molt bona explicació de com combatre el fred la trobareu al blog de Javi Subias que trobareu a la dreta del blog.

viernes, 9 de enero de 2009

El dia de les bones noticies


Avui ha estat com el dia de reis, tot ha sortit be i tot son regals, cal aprofitar tots aquets dies i no m'en se avenir. A les dotze del mitg dia m'han confirmat que la marca "Turisme Girona" s'afageix als suports a l'aventura Àrtica, a les cinc de la tarda ha parat de ploure, ha sortit una mica el sol i he sortit a entrenar, he arribat a casa com un pop, al menys he estat mitja horeta sec, la resta, com un pollastre. A les sis de la tarda m'han telefonat de TV3 per gravar el dia 22 de febrer un reportatge per la zona de Vallter per explicar el projecte. A les set de la tarda he anat a Triesport a recollit el rellotge Suunto X10 que portarè durant la cursa, una canya, ja us explicarè com và. Avui he recordat un amic que fa molt de temps que no veig i que es un "krak Àrtic", no en va, va ser el primer home en travessar l'estret de Bering a peu, molt aprop d'on tinc que competir, es diu Dimitry Kieffer i hem compartit forçes aventures per Costa Rica i Catalunya avui he pogut saludar-lo de nou i m'ha donat molta força per aquest repte.

jueves, 8 de enero de 2009

Un nou gatget per la cursa

A la Yukon Artic Ultra el material es el mes important i cada dia que passa trobo nous gatgets que em poden fer bon servei a les terre gelides de l'Àrtic (en aquest moment estàn -32º, nit amb nuvols, no m'estranya que sigui de nit ja que tenen 18 hores nocturnes). En aquest cas son uns grampons per sabates esportives de la marca Kahtoola MICROspikes, aixo em permetrà poder caminar sensa les raquetes per zones amb molt de gel. Avui m'han fet una entrevista a Onda Cero Girona que ben aviat penjarè al blog. Acabo d'arribar a casa i tinc un paquet, les noves UKGear amb mitg numero mes per poder-me possar els mitjons de fred extrema que son molt mes grans que els de llana normals. Ahir vaig comprar les boses estanques per tenir seca la roba, es un no parar ja que cada dia surten nous dubtes cal cal solventar tecnicament. Cada dia tinc noves pors quan veig la temperatura que em tinc que enfrentar en aquesta aventura, sort que tinc bons amics que em van aconsellant amb els extres que m'han de facilitar l'existència en cursa pro tot i amb això no deixo de pensar en l'embolic que m'he ficat, això que ho faig per gust. Penso en les nits sensa dormir que vaig passar la primera vegada que vaig enfrontar-me a un repre com la Cape-Epic, comparat amb el que tinc ara es un passeig pro tot es pot superar amb il.lusió, recordo unes paraules de Swami Vivekananda:

Sempre hem de tenir present
que no serem lliures
sino que ja ho som
Qualsevol idea que estem lligats es una il.lusió
Qualsevol idea que som feliços o desgraciats
és una gran il.lusió.

miércoles, 7 de enero de 2009

Material de seguretat i novetats


Hola amics, segueixo amb la preparació i avui hem concertat el servei del SPOT, un enginy GPS que permet de manera automàtica per satelit enviar al 911 (Telefon d'emergències) de una posició, amès pot enviar a tres personas la posició GPS que es pot visualitzar al Google Map, serà la forma de poder fer el seguiment de la cursa a travès del blog. Un altre novetat rau en el link de la dreta "El temps" on podeu veure la temperatura a Whitehorse, lloc de la sortida, avui -37º de minima, quina fred. El proper dimarts recollirè la roba de Aresta per començar les pràctiques tècniques amb en Quicu Amador. Avui he decidit fer servir els mitjons Injinji de plata com a primera capa als peus.

domingo, 4 de enero de 2009

Any nou vida nova

El darrer dia de l'any vaig participat a la cursa de Sant Silvestre a Cassà de la Selva, vaig sortir a les tres de la tarda de Santa Cristina d'Aro i vaig escalfar fent una mitja fins arribar a Cssà de la Selva per fer la cursa de 7 km. Any nou vida nova, diuen, el primer día el vaig celebrar a Sant Feliu de Guixols a la nedada a la badía per celebrar l'any nou, una temperatura de 12º a l'aigua i un dia fantastic, molts amics i nous projectes per começar amb força aquest esdevenir. El dia quatre de gener he fet la primera matatho de l'any, 42,2 km amb 14 kg. a l'esquena tot seguint el carril bici ha estat el primer entrenament ford de l'any, amb una temperatura de 15º ha estat una bona preparació per el que ha de venir a la YAU. Quan he he arribat a casa m'he adonat que estava molt estovat, mal de cames pro amb l'esperit renovat. Bon any a totom. Sembla mentida els pensaments que arribes a tenir quan et fan mal les cames, pro tenim que superar-ho. Demà tinc un entrenament suau amb series i el dia de reis tornem a la guerra amb un altre tirada important

jueves, 1 de enero de 2009

Equipament i bones festes


La Yukon Artic Ultra es una cursa on l'equipament es el mes important ja que 480km. amb temperatures de -20 a -40 fan que totes les decisions que prenc siguin desicives a l'hora de triar la millor roba, per aquest motiu he confiat amb una empresa gironina especialista en aventures muntanyenques com es Aresta i amb el suport d'en Quicu, president del Matxacuca, els quals m'han asesorat en el millor material per portar en aquesta aventura. Ahir, darrer dia de l'any, el vaig celebrar participant a la Sant Silvestre de Cassa de la Selva, vaig agafar uns 12 kg. de pes i vaig fer els 20 km. de trajecte entre Santa Cristina d'Aro i Cassà de la Selva a una mitja de 6 minuts/km. amb la colla de l'Associació atlètitica de Palamos-Calonge-Sant Antoni. La veritat es que vaig arribar tan estovat que nomès vaaig poder fer tres voltes al circuit, estava reventat. A l'endemà, primer dia de l'any vaig prendre un bany a Sant Feliu de Guixols en un dia maravellos i una temperatura de l'aigua de 12º, gent gran i petita ens vàrem introduir en el nostre Mare Nostrum, desprès dels darrers temporals, i vàrem gaudir d'una experiència ùnica que us recomano, començar l'any amb una neteja fisique i espiritual que ens ajuda a ser millors per el temporal que esdevenirà al 2009. Avui he lligat una conferència per quan torni a Sant Feliu de Guixols, lloc que em va veure neixer el 1962. Bon any ter totom.