sábado, 7 de febrero de 2009

Una festa i un contratemps



Ahir al vespre amb tots els amics de C'an Barnes vàrem celebrar, al pur estil dels comics d'Asterix i Obelix una despedida antol.logica, nomès mancava el Senglar. Molts amics que em desitjaven tota la sort possible, que em farà falta i d'altres que em telefonaven per dessitjar-me el millor. Moltes cares que quan estigui tot sol a les fresques terres Ariques m'acompanyaràn i mica en mica anirem fent tot el cami. Encara que sembli estrany aquestes motivacions son les mes importants i fan que en els pitjors moments surti una flama de força per superar-ho.
Probablement el que trobi mes a faltar siguin les calories de l'apat que ens hem menjat, un gran piscolabis deien i s'han quedat molt curt, les nenes de C'an Barnes no s'han esforçat, han fet la gesta titànica d'afartar a una colla de gargantues.
Per acabar la festa m'han fet dir unes paraules, d'aquelles que surten ben de dins, al fons de l'ànima i com que avui faig 47 anys m'han regalat unes cosetes per que no pasi fred.
Fa un parell de dies em va caure un caixal, seràn els nervis !!!!, amb tant pocs dies era molt dificil d'arreglar, pro al Hostal C'an Barnes tot es possible i avui entre plat i plat el Dr. Jordi Sabatè m'ha fet un reconeixament i un apanyo per sortir del pas, no es broma adjunto la foto.
Avui dia de compres de darrera hora i he pogut fer la maleta, demà em dedicarè a possar en marxa totes les màquines que portarè, el Suuntoo, la càmara de fotos i de video i llegir tots els comunicats de l'organització per no perdre'm res.