Ara si que he estat a Groenlàndia

Hola companys. Ja portem tot el dia a l'avió, m'he trobat amb en Javi Subias a les quatre del mati al Aeroport del Prat, sort que en Quico m'ha portat. El primer avió que hem agafat hem anat a Frankfurt, tan com ilustra la foto, ens n'em menjat un amb cogombre i ceba confitada, molt bo, amb una mica de cibada isotònica no s'ha de descuidar l'entrenament diari. . Dues hores mes tard agafem el proper vol, Frankfurt-Vancouver i mireu per on hem passat, per sobre de Groenlándia, veus Quico com no enganyem en el blog, adjunto foto, ara falta que hi vagis tu.

Ara estem molt cansats de tant de trasvals viatjer, pro encara no s'ha acabat, aprofitem les vuit hores d'espera que tenim ans d'agafar el proper vol a Whitehorse per possar al dia el blog i contestar algun correu. Avui he rebut un mail de l'Associació Catalana d'Afectas de Fibromiálgia que em fan un comentari sobre el darrer article publicat, lluiten a "favor" de les persones que tenen l'enfermetat, no en "contra", es una bona reflexió que ni jo mateix hi vaig caure quan ho vaig llegir.

El Javi es un company ideal i amb una experiència fora de tot dubte i hem passat moltes hores explicant anècdotes de curses i expedicions al Himalaia, sobre tot de la Maratho de Sables que vàrem compartir els dos en el 2008, em sembla que m'està agafant el gust de fer un vuit mil, mireu que en soc de perillós. Primer tinc que tallar tota la llenya que tinc al devant, La Yukon Artic Ultra, i mes endevant ja mirarem altres boscos, potser el 2012 quan faci els 50 anys.