Primer entrenament a la fresca

Informa de Whitehorse el corresponsal Salvador Ribot. Son les 14:00h, les 23:00h a Santa Cristina d’Aro, estem a punt d’anar a dinar i a recollir la pulca i conèixer a l’organitzador. Avui ens hem aixecat a les 08:00 i al mirar les temperatures ens adonem que estem a -22º i sensació real de -28º ,aquí te que veure l’ humitat i el vent , com que estem de camping-platja hem decidit anar a entrenar per així poder provar el material en condicions reals de cursa, pro abans hem de fer un mos, només pensar en córrer em fa posar la gallina de piel, si ahir criticava la gastronomia local, avui tinc que dir que fan uns bocates molt bons, calentet amb pernil dolç formatge i ou. M’en adono que amb el plumes i les botes especials no passem fred, l’equipació es molt important. .

Son les 10:00 ens vestim, com si de toreros es tractes, amb la roba ben apretada al cos i marcant a tope, ens enfrontem al toro blanc, be..be...be....braus aquí no n’hi ha gaires...diguem un caribú. Fem la primera filmació del dia, com a càmeres consumats ens gravem mútuament fent una sortida del hotel i unes imatges mentre corríem, això es la part mediàtica, que s’ha de fer...... i que cada vegada fem millor, quan tornem li traurem la plaça al Calleja de la 6.

L’entrenament comença, seguim les petges de la Yukon Quest, cursa de trineus amb gossos que sortiran un dia ans que nosaltres. Serpentegem per un camí a la vora del riu Yukon que està marcat, un petit gruix de neu em fa pensar que sense polaines no es podrà córrer, em sento molt be i anem trotant amb alegria, m’adono que tinc un problema amb les ulleres, quan corro s’entelen molt i de ben poc que no em menjo una senyal de transit, em poso les ulleres sobre el cap i instants desprès noto mal de cap, les ulleres estan irradiant molta fred i me les poso a sobre del barret. Els mitjons Injinji un 10, només porto aquests i no he tingut fred de peus. Seguim el recorregut fins arribar en un punt que s’entravessa el riu, ens endinsem una mica i fem mitja volta tot fent unes fotos que aquí podeu veure. Ha estat molt interessant, 25 minuts de rodatge i coincidim amb el Javi que de dia ens tindrem que anar traient la roba ja que hem quedat ben suats i això es perillós quan es para.

A la tarda hem anat de compres, em faltava un termo, un potet pel riu ....si... si ...es el que penseu, no sortiré a la nit a fer-ho a fora i una morrera de neoprè. Hem anat a menjar, molt malament per cert, en una espècie de vegetarià que ens han servit un entrepà d’alfals com si fóssim cavalls i una sopa amb tast a tot i gust a res, ara si que trobo a faltar l’arròs de C’an Barnés i els dies de futbol.

Hem anat a l’hotel de l’organització per recollir la pulca, la bossa estanca, l’arnes i el tan sofert SPOT que no aconsegueixo activar de cap manera, es la meva penitència, al final coneixem al tan anomenat Robert Polhammer, organitzador de la cursa. En una estança de l’hotel muntem la pulca i...oh..suprise...li falta la bossa estanca que ja he pagat, els alemanys tenen la fama pro aquest pollastre ja m’ha fet dues jugades, demà tornaré a anar-hi per buscar aquest coi de bossa. Preguntem per Andrés Martin Ruiz, el segon català de la cursa i ens diuen que encara no ha arribat i que te gestions pendents, no ho acabo d’entendre, en tot cas a veure si arriba demà. Anem a fer un bon sopar que ens hem guanyat, calamars arreboçats i pollastre Cordon Blue, molt bo, hem de tornar a aquest restaurant, carillo pro bo. Anem a l’hotel i s’espanten quan ens veuen arribar amb les pulques, tenim l’habitació ben plena de material, aquest mati li hem dit a la senyora de la neteja que només faci el bany i els llits, quan ha tret el cap per la porta hem vist la seva cara d’espant, com pot estar tan plena de coses una habitació?. C’est la vie....